L’any 1992, amb la finalitat de recordar a Josep Mirabent i Magrans, la seva família va començar a organitzar un concurs musical amb el suport de Joventuts Musicals de Sitges, societat de la qual ell fou fundador i primer president.
Aquesta concurs va rebre des del primer moment el recolzament i el consell bàsic i necessari dels professors del curs "Cos i Música" com són Yiya Díaz, Àngel Soler i Assunto Nese, que a part d'això formen part des del principi del jurat.
El primer propòsit que tenia aquest certamen era el de donar una beca anual per ajudar a joves estudiants de música residents exclusivament al Garraf i al Penedès, degut a la gran relació del personatge recordat amb aquestes comarques.
Durant els primers anys el format de l'esdeveniment va ésser de beca, i tot i que en les primeres edicions el nombre de participant era força reduït, el nivell era molt correcte.
Si fem el seguiment dels guanyadors del certamen en aquesta època observarem que tots ells continuen en el món de la música. Casos tan variats com Xavier Pagès i la seva faceta de director i compositor, Agustí Candisano i els seus treballs de pedagog a Ciutadella, Pinyu Martí formant part de la Vella Dixieland o Amaia Barrachina i Carmina Font participant activament en orquestres joves del país.

DE BECA A CONCURS

A l’acollida entusiàstica de la proposta, ben aviat s’hi sumaren altres veus que consideraven que el criteri de les bases que limitava l’admissió músics resident en un determinat nucli geogràfic, anava en detriment del mateix concurs. Fou aleshores quan es decidí eliminar aquesta premissa i possibilitar que la participació de qualsevol músic amb els requisits musicals mínims que exigien les bases.
Gràcies a aquest fet, any rere any, el nombre de participants ha anat incrementant, de la mateixa manera que ho feia la qualitat dels concursants.
Com que les inscripcions s 'han de realitzar un mes abans, i els participants han d'aportar un currículum i un CD amb una gravació personal, el jurat d'acord amb els bases, fa una selecció del músics que finalment participaran.
Aquesta pre selecció ha estat també un factor important a l'hora d'elevar el concurs i no trobar-se amb participants de nivells molt diferents.

DIVISIÓ EN DOS APARTATS (MÚSICA DE CAMBRA I CANT)

L’any 2004 degut a la dificultat que el jurat es trobava a l'hora d'establir uns criteris que aglutinessin de manera homogènia tots els participants doncs concursaven tots els instruments entre sí, va motivar que el concurs s'hagués de dividir en dues modalitats: música de cambra i cant.
Lògicament les especialitzacions del concurs han comportat que el jurat també s’ampliï amb la presència dels cantants Carme Bustamante i Raúl Giménez i els crítics musicals Roger Alier i Xavier Chavarria.
L’any 2006 el concurs va començar una nova etapa organitzada exclusivament per la Família Mirabent i Magrans amb col·laboració de l’Associació Concertante.
També s’inicià una col·laboració amb la Fundació “Jaume Callís”, atorgant un nou premi a la millor interpretació en l’apartat de Cant d’un compositor català.

 

L’any 2007 el concurs va celebrar el seu 15è any de vida. Coincidint amb aquesta efemèride i amb les noves col·laboracions realitzades, l’organització del concurs va fer un salt quantitatiu i qualitatiu en diversos aspectes del concurs.

L’èxit de participants de les darreres convocatòries va fer que la direcció del concurs optés en dividir el concurs en dos dies consecutius, doncs era molt just poder encabir la participació i els assaigs de tots els participants en un dia.
En l’apartat de música de cambra, després de la pre-selecció realitzada, varen participar un total de 24 formacions dividides en 15 duos, 4 trios i 5 quartets.
En l’apartat de cant varen participar un total de 34 cantants, dels quals ha havien 20 sopranos, 4 mezzosopranos, 5 tenors, 2 contratenors i 3 baix-baritons.

En el últimes convocatòries la participació de concursants estrangers ha anat en augment.
Amb el propòsit de fer la màxima difusió possible del concurs i ampliar aquesta a àmbits internacionals, el tríptic del concurs ha estat traduït del català al castellà, anglès, italià, francès i alemany.

Les audicions de tots els participants del concurs van ser, com cada any, obertes a tot el públic de forma gratuïta. Tot i haver més de 12 hores de música per dia, el fet de que cada 20 minuts hi hagi una formació diferent que actua, fa que sigui un esdeveniment molt dinàmic i gens monòton, fet que el públic ha manifestat en moltíssimes ocasions a l’organització.

Com és habitual l’assistència de públic al principi del dia es baixa, i mica en mica va incrementant-se fins a omplir la sala al final de les actuacions del matí. Per la tarda, el procés és similar. Durant les últimes actuacions i durant l’entrega de premis el Saló d’Or està totalment plena amb el públic i participants fins i tot dempeus.
El fet de celebrar-se en el marc incomparable del Palau Maricel, i el fet de que Sitges sigui una població molt turística fa que durant el concurs hi assisteixi un gran nombre de públic.